aderzer

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'élever [à un rang supérieur], ennoblir'

RaimbAurM 70: Al comte, cui Dieus azergua, / Barselones, honor cresca

GaucFaidM 36,22: e l'huoill amoros / … / m'an tan aut aders / qe rics sui et enders

b. 's'occuper de, entretenir'

DonPrM 620: aders – necessaria dedit

DonPrM 2197: aers – procuravit

DonPrM 2310: adertz – procura vel procurat

c. ᴅʀᴏɪᴛ 'prendre en charge, entretenir [qn dans une maison religieuse]'

1178 RouergueChartPrB2 422,11: Se d'aquesta dicha encarnatio enant Aldebertz moria, li maios lo deu aderzer aissi con ·ɪ· donat, se i pot venir senes clam

1178 RouergueChartPrB2 423,19: Et eu G. et eu B. donam nos a Deu et a la maio, e nom podem anar ad altre orde… e la maios a·nz a recebre et ad aderzer cora que sas clam e ses dan de lla maio i poscam venir.

1189 RouergueChartPrB2 496,7: … donem per totz temps tot quant aviam… al abat del Loc Deu et ad aquelz habitadors que ero e la maio e i ero a venir, e per nom a Rigal lo morgue, per U. nostra sero qu'enmorguero e n'adersero

1195 RouergueChartPrB 288,2: … eu Raimunz de S. Vera, de bon cor e de bona voluntat, done mon cors e m'anima per donat e per aderzer a ma fi e per esser a ma vida amix et ajudaire… a Deu et a sancta Maria et alla maiso del Temple…

1195 RouergueChartPrB 288,22: Et eu digz Raimunz de la Selva, ab cosseill delz altres fraires de la maiso, recep te dig Raimun de S. Vera per aderzer a ta fi, se i potz venir ses clam e ssenes daun de la maiso.

d. 'établir, marier'

LvP sans contexte

e. ᴅʀᴏɪᴛ 'réparer, redresser [une perte, un tort]'

12e s. ConquesThomas5 106: Del ferir e dell evaziment que il ne feiro, que il lo aderguo per laudament del bistbe.

1182 AlbigeoisChartPrB 194,19: E sse de tota aquesta vendoa ni en aquest do om ni femena re vos antparava, laudi·us o el mas de Monredon entro tot aders vos o aguess.

1182 AlbigeoisChartPrB 194,29: Et eu Ermengaus, fraire d'Aimeric, serei vo·ng guirentz et emendar vos ia aquo qu'en perdratz d'aquestas onors sobrescriutas entro aders vos o aguess per la vostra conoguda de vos ospitalers

2. v. pr.

a. 's'élever [à un rang supérieur], se hausser'

RaimbAurM 2: Cars, douz ensenhz del bederesc / M'es sos bas chanz, vas cui m'azerc

RaimbAurP 1,8: … / Sa vos [c.‑à‑d. del bederesc] qu'a plus leu de siura / E ja uns non s'i aderga / Mas grils e la bederesca

RaimbAurP 4,16: Soven pens q'ailhors mi derga, / E pueis Amors ten sa verga, / Qe·m n'a ferit de grieus pols, / E·m ditz c'ap mals no·m aerga

GirBornS 40,121: C'anc pos s'estreis Costanz / Ni·s viret als maiors, / Non s'alevet valors / Ni s'azerc largetatz.

ArnDanP 14,42: De loncs sospirs e de greus gems / me pot trar cela cui m'aerc

GavG 7,39: Per cobezez' al punh s'aserc [mss. se derc, à corr. s'aderc] / Que·l baisset tan qu'a penas sorc; / Don vezem tart de mil sorga / Us sols qu'a sson mielh s'aserga.

GavG 7,42: Per cobezez' al punh s'aserc / Que·l baisset tan qu'a penas sorc; / Don vezem tart de mil sorga / Us sols qu'a sson mielh s'aserga.

PCardV 51,5: Q'ie·n sai un flac e mal terrier, / e fora peier si poges, / … / aqel s'aders d'aital mestier / don pot trop leu far son dever, / sol q'en parlan no diga ver

b. 'surgir, naître'

FolqMarsSq 10,2: Us volers outracujatz / s'es ins e mon cor aders